martes, 27 de agosto de 2013

21 anys!!

Avuí hem permetixc fer aquesta felicitació molts especial a un fester que fa 21 anys que hem du al trot tot l'any però sobretot la setmana de festes. 


21 anys corrent darrere d'ell, 21 anys dient-li " coneiximeeeent", 21 anys buscant el mòvil, o les claus, o el bolset, o el que siga que ha perdut a saber on, 21 anys duent-li tirites per a les llagues dels peus, 21 anys de "xè a mi no m'agobies!", 21 anys de "du-me un Almax al cuartel", 21 anys... sense parar d'estimar-lo perque es fa de voler i de voler-lo matar quan me la fa grossa. En fi... 21 anys sense parar que al fi i al cap es el que conta, perque es símbol de salut i per això es dessitge que hem dones molts maldecaps per molts anys més.

Felicitaaaaatsss!!!!!!!!




Reprenent el fil

Hola a tots! sí, sí, sí... que sí! que me he tirat uns mesets a la bartola, sense cap escritet ni foteta festera. La festa s'ha de deixar reposar, perque de tant en tant hi ha que fer un pas enrere i prendrer perspectiva per saber què vul fer amb aquest blog sobre la festa. Deixar d'escriurer no se me passa pel cap, tranquils! però si que he pensat que aquest espai que gustosament compartixc amb vosaltres necessita una reestructuració.


Han sigut molts els missatges rebuts per tots vosaltres i l'afecte que demostreu quan vaig per La Vila. M'alegra saber que voleu que no pare el blog, però també he d'aceptar que no tinc el temps que tenía abans. M'encantava fer el shopping fester, comentar revistes de festes antigues, opinar sobre la festa... encara que comportara 3h de recerca per diferents webs, conseguir fotos, després retallar i maquetar-les, i un altre tant d'explicació escrita. Ara, amb el temps que dispose es gairebé impossible, però voler es poder i faré l'intent.

Però de ben segur que aquest blog començarà a ser com més personal, hem ve de gust comentar tots els aspectes de la festa, però el tema de la indumentaria es el que més m'agrada i per tant... serà el que més exprese en aquest espai.

No m'oblide de la música, ni de comentar situacions festeres... perque us ho mereixeu! i m'encanta que hem doneu idees o que hem conteu historietes. Aquestes festes he disfrutat molt d'aquestes coses que m'expliqueu i espere sincerament tindrer un poquet de temps per poder penjar-ho tot.

Així que comence de nou a donar canó!

La festa del Barranquet la tenim ahí ja, per això... espere tindrer algún corresponsal que no es perga detall. M'enviareu fotos, sí?? Gracies!!!




lunes, 13 de mayo de 2013

Com en casa...

Avuí dilluns tinc el dia reflexiu, pense sobre la importància de estar a gust en un lloc i com he dit varies vegades al blog, sòc una persona afortunada per tenir un marit que es sent com peix en l'aigua al meu poble i amb les meues costums, ja que ell ve de l'altra punta del terràqueo.

El destí m'ha dut a viurer a Mataró i encara que es una ciutat de mar, els menjars son similars, el idioma semblant i el clima es mediterrani, sempre trobes diferències i la més acusada en el meu cas es que encara que les festes patronals de Mataró també coincideixen en les dades amb les nostres, res a veurer en el sentit de la festa.

Una banda pel carrer es una banda pel carrer!! i a ningún vilero que li falte! però crec que per aquest motiu, aquest cap de setmana he trobat el meu lloc fester. Us he comentat en varios post la cel.lebració de la fira modernista de Terrassa, just ha sigut aquest cap de setmana, i he tingut el plaer d'anar, participar i sentir-me acollida.

L'any passat vaig estar per accident a aquesta fira i hem va encantar. No només la fira en sí, sino l'esperit de tot el poble per fer-la més autèntica, un sentiment molt semblant al nostre quan fem les nostres festes. Si l'any passat vaig coneixer a la Carme i van posar per a aquest blog, enguany he tingut la sort de poder tornar a trobar-me amb ella i actualitzar la foto. Es més, gracies a ella conseguiré una sombrilla tan xula com la que elles lloixen!! i a més s'han prestat a vindrer a les nostres llàgrimes de Santa Marta!! no es un luxe?!


A més de la Carme i cia. he tingut el plaer de coneixer al Rafael i al Josep Lluis, participants de la boda modernista que es recrea, i que a més m'han dit d'anar de bolos a la pròxima fira que serà el 1 de juny a Barcelona. I a mi que no m'agrada... he dit que sí, sí i sí!

També he conegut als Fedolinos, que conmemoren la batalla entre Carlistes i Federals i hem van aportar el punt de pólvora que necessitaba per estar com en casa. Gastronomía, cervecetes, solet, bandeta de música, paredetes i bon ambient han fet d'aquest cap de setmana una continuació de les llàgrimes de Santa Marta i un punt de proximitat a les nostres festes de juliol. Es pot demanar més??!!

Rafael i la seua dona, uns terracencs molt amables i hospitalaris
 Dones escoltant com una banda corals els hi ronda (caramelles)
 Federals i Carletins
 Conxita, Carme i Ivet, bona gent!
Van apareixer al post de l'any passat
http://santamartavintinou.blogspot.com.es/2012/08/fires.html
 
Conxita millorant la vista trasera i sombrilla de prèstec!

Gracies a tots els terracencs per eixa magnífica fira que no se li pot demanar més, i anime a tots els vileros que esteu per Catalunya que no guardeus els blusons i els vestits i ens veiem el 1 de juny a Barcelona, us assegure que no us arrepentireu!

Més fotos en https://www.facebook.com/groups/firamodernista/?fref=ts


lunes, 6 de mayo de 2013

Llàgrimes 2013


Oioioioioooooooo... xiquets i xiquetes... què guapos que anaveu tots el dissabte! us felicite a tots perque  m'agrada veurer que els festers seguim fent trages nous i complementant els que ja tenim. En especial els dos reis que van traurer un boato de categoría com mai s'ha vist, a més de lo ben vestits que anaven ells i la familia. També nomenar a tots els capitans que any rere any estrenen amb tanta il.lusió els trages. En re-definitiva... estaveu tots... de trellat!

Parlant amb gent de la feste moltes vegades comentem, lo bonic que es veurer la gent que rescata prendes antigues de mantons, mantilles, teles de cotó... enguany havía molt escapulari. Ja va bé que els homens també rescaten alguns complements. 

Ací la menda, va arribar divendres per la nit i el dissabte al matí al fer la prova vaig comprovar que no hem venía bo el trage. Desfilaré en bluso? jo que tan contraria sòc??!! vaig fer apertura de 4 calaixos i hem vaig armar un vestuari més o menys per a ixir del pas... tot s'ha de dir que a mí estes coses del improvisto m'encanten, encara que ma mare i jo vam tenir que cosir fins les 2 del migdía. I es que mare... només hi una!! i la meua hem va dir... si no fores filla meua i fera 3 mesos que no es veig... t'enviava a fregir mones! Gracies mama per ser la logística a les meues locures! 

Es cert que lo del mantel ho tenía en ment desde feia un temps i de fet el modisto Francisco Peralta va ser qui hem va pegar l'espentonet que hem faltava per tirar endavant amb la idea a més de moltes altres idees que hem va dir (Gracias Paco!). Amb el que no contava es que el vestit meu de tots els anys no hem tancara, així que vam tindrer que reacoplar tot en l'ultim moment.

Us deixe el meu DIY (do it yourself) de llàgrimes 2013. 

Materials:

1 mantel antic rodó, i anar amb paciència retallant el dibuix.
2 servilletes del joc del mantel, per fer el adorno dels punys de la camisa
1m. aprox de tela de cotó, per fer una camisa simple sense coll (jo tenía un retall de batista blanca per casa)
1 brial
1 vestit de novia (per fer l'estructura i on acopla tot)
1 paquet d'imperdibles, fil, agulles, cintes de raso.... i imatginació al poder!


Alguns models que tenía en ment mentres montava el "sarao":



1810, època neoclàssica

1800, moda goyesca, Museu del trage, Madrid

1750-1800 Museu del tratge, Madrid

Moda 1900

Moda s. XIX

Carles V, obra de Goya

I més contenta que unes castanyoles que vaig ixir de casa cap a l'ofrena!! enguany se me va fer molt curt, a vosaltres no? seguix trobant a faltar l'ultim tram abans d'entregar el ram, pels carreronets del casc antic, tots apretats i la música sonant fort i tots alçant els ramells. 

També aprofite la fulla per demanar a l'organització, tant en aquest acte com el del desfile moro, que no ens facen caminar tant de presa. Es algo que vam comentar la gran majoría de les dones. Penseu que anem en tacons i les costelles apretades, no ens podeu dur corrent perque cel.lebrem les llàgrimes com ningú però del dolor de peus que tenim. Ho sent pel públic, que no vol que es faça pesat l'acte, però els que desfilem tampoc podem anar al trot.

Què opineu de les llàgrimes 2013?

jueves, 2 de mayo de 2013

"El Vilero" 19-05-1982

Avuí us deixe un retall del periódic El Vilero d'una de les primeres ofrenes de Llàgrimes, on nomes eixien els xiquets vestits de baturros, novia alacantina, "dama antigüa" o el mateix tratge de desfilar.

Aleee... marxeta i encapillant el dissabte!! quina banda es la primera que arribar? alguna per al matí?


Coneixeu als xiquets? un, dos, tres... responda otra vez!


martes, 30 de abril de 2013

No me toques las palmas... que me conosco!

No només de festa viu l'home... diu el refrany... això serà la gent d'una altre poble, perque el que toca als vilers... ens la suem poc per fer un "pataplam" en una cullera sobre la taula i marcar-nos un passet moro o cristià. Aniversaris, Nadal, bodes, batejos i comunions... no pot faltar eixa xispeta festera.

Es que els vileros som així, que d'una rama de julivert fem tarongetes! o es que no us heu possat mai el primer que heu trobat amb forma rectangular a l'esquena com si fora una capa o una vara a forma d'espasa? ens encanta! no podem viurer sense fer demostració de la nostra festa, ja siga dins del poble com si anem fora.

I de vegades... es que te la posen al canto! anar a un restaurant de Barcelona... i que les servilletes siguen a cuadros com el mocador de llàgrimes... es posar-li-ho molt difícil a un vilero per a que no bote.

Unes copetes de vi, servilleta al coll i al atac! sense deixar de fer la corresponent explicació als cambrers, parlar de La Vila, de xocolates Valor, de la festa, del desembarc (d'interés turístic IN·TER·NA·CIO·NAAAL) i per supost ni que dir té... que estaven tots convidats. I al abonar el conter... uns calandariets de Talleres Galdón amb la foto de la patrona fent honor al símbol d'hospitalitat.

Restaurant Senyor de Parellada, a escasos metres de Santa María del Mar on trobareu una Santa Marta al costat de la porta principal.

Festers! ara sí que sí, que les tenim ja davant!! no cal fer més simulacres!! el dissabte si Deu vol... ploga o neve... Santa Marta... plorarà d'alegría al veurer com la seua gent la vist amb flors.

Visca Santa Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaartaaa!!

 



Ah!! i casi ho oblide!! la setmana següent es la famosa fira modernista de Terrassa, per a tots aquells festers que estiguen a prop i vulguen dinar-li correguda al tratge (com la menda)






lunes, 22 de abril de 2013

Esto me huele... a cuerno quemao!

I mentre esperem l'entrevista que per motius personals de l'entrevistat s'està relentint una mica, ens fem eco de les desfilades que ahir van tenir lloc a la ciutat d'Alcoi.

Com cada any hem possicione en l'opinió de que les seues desfilades respecte a les nostres son diferents, ni millors, ni pitjors. Cada poble entén la festa a la seua manera, i per a gustos, colors. El que sí que reitere es el meu gust per eixes filades tan ben estructurades que en aquesta població destaquen, i res a veurer en ser més seriosos o menys, tots somriuen, duen el pas amb alegría... pense que aquest factor sempre ve pel referent de voler fer les coses bé. 

Alta cosa diferent es dir que son desfilades organitzades, la meua opinió es que sobra gent pels costats i creuant a banda i banda del carrer, crec que a nosaltres (a excepció del sector fester) no passa. El públic es manté en la cadira de principi a fi i els fotògrafs no estorben (per regla general) la visió de l'acte.

En general han sigut desfilades marcades per la crisi, es una realitat, molts menys ballets i espectacles que altres anys, i m'atreveixc a dir menys vistositat, però Alcoi segueix sent un punt de referència en quant a música i bandes. Pot ser he trobat a faltar, alguna peça musical estrenada per a l'ocasió, en plan "hit" de l'any 2013. Als darrers anys han hagut infinites peces musicals molt bones d'estreno que van marcar tendència. No sòc experta i tal volta estic en un error, al juliol, o a les recents Llàgrimes ho sabrem.

El que sí que no es pot negar es que Alcoi segueix liderant l'espai televisiu a Canal 9 (i re-emisió en Punt 2) i gràcies a la polèmica del boato del capità moro, ha sigut noticia a altres canals i medis informatius, que de no haver estat aquest fet, les desfilades d'Alcoi haurien passat sense pena ni glòria per a la resta del país.


Imatge publicada pel diari El PAÍS

La paraula Burka o Hijab, de normal ja es polèmica, sempre! però en aquest cas ha sigut intencionat? estem pàrlant d'un "viral" per estar en l'ull de mira? 

Han sigut moltes les reaccions, uns s'han rasgat les vestidures i tirat dels pels al veurer tal imatge, altres s'han limitat a dir que es una desfilada més i que no cal barretjar festa amb ideals polítics, però realment... què es aquesta imtage?

Desde el meu punt de vista, una simple i estúpida provocació a totes aquelles dones d'Alcoi que fa anys van buscant el seu lloc a la filà. Humillant? no, simplement de mal gust per part dels festers que s'oposen a que les tradicions canvien amb el pas del temps. 

Segons he vist  en alguns informatius, alguns festers ho han descrit com algo recreat en la història. Casi cai de cul! perque el burka es una prenda femenina del segle XX instaurat per el lider talibà Habibullah en Afganistà. 

Si ens remontem al passat de les invasions morisques a la península, existía una prenda que cobría tot el cos i el rostre, empleat per homens i dones (ambdos gèneres!) a les tribus del desert, per tal de protegir-se de les tormentes d'arena. També es feia servir per a evitar secuestres de dones d'edat fèrtil, ja que era molt comú entre tribus robar dones per violar-les i posteriorment tenir fills i augmentar la comunitat, amb aquesta vestimenta impedien el que el adversari pogués veurer les edats del rostre i inclús de vegades els mateixos marits es col.locaven aquestes prendres per despistar a l'enemic. Però tot i això, res a veurer amb l'intenció simbólica del actual burka que limita els moviments i la visió de les dones, i no deixa de ser un acte més de sumició i tortura de gènere. 

Aleshores, si no estic cega, el que la foto superior mostra... NO ES UN BURKA, i per tant, només denominar-lo així (com ho han fet els mateixos que han fet el disseny i els que han el.laborat els comunicats de prensa) es tan erroni com despectiu. Qué serà lo pròxim, fer una ablació de clítoris en directe?! 

Si tan històrics volen ser els nostres veíns, que deixen d'utilitzar les llums LED, les lycres galàctiques, els balls bolliwoodienses... que al final... hem fa que pensar... que... o la dona ix baillant en el melic a l'aire o li posem un "pseudo-burka"! al final... seràn els alcoians més talibans que els de Afganistàn?




miércoles, 10 de abril de 2013

Ellas cogen el paso!

Sí amics festers, malauradament... que una dona desfile en moros i cristians segueix sent noticia. Els nostres veïns alcoians han "permés" que 4 dones (4 dones!!!!) participen en una filà d'una de les entradetes que es cel·lebren a la nit, quan s'apropen les festes en honor al seu patró Sant Jordi. Però tot i això, no vol dir que ho facin arribat el moment de la gran desfilada, ja que aquestes 3 festeres hauràn d'esperar fins un o dos anys per a que el seu somni es faci realitat.

http://www.diarioinformacion.com/alcoy/2013/04/09/cogen-paso/1361473.html

Noticies com aquesta, la creació de departaments de la dona o igualtat en molts ajuntaments, i la encara cel.lebració del día de la dona treballadora hem fan veurer que malauradament encara ens queda molt per a fer.

I si en actes tan senzills com una divertida festa, la dona encara és relegada a ser espectadora o com a molt ballarina mostrant el melic, què esperem de assunts de més relevància?

Desde ací, m'agradaría fer un crit a totes les dones alcoianes festeres:

"Estimada amiga festera, veïna de comarca, es hora de que us planteu al davant de la porta de la kabila i exigiu el respecte que mereixeu com a persona. Si tot i això, els senyors "talibans" no us permeten l'entrada a la filà, ací us esperem en els braços oberts per a que desfileu, que pugueu sentir la sensació dels aplaudiments, la caloreta del públic, la germanos dels braços que us "abracillen" per dur el pas... però sobretot la sensació de llibertat i no acabar sent noticia per ser dona"


I per a rematar l'entraeta d'aquest post... en breu, entrevista a Santa Georgina, 
una festera-activista i sobretot... alcoiana!



martes, 26 de marzo de 2013

Setmana Santa

Comencen vacances!!! els primers gelats, les primeres arremullades de peus, un lleuger broncejat... i es que la Setmana Santa es temps d'això, encara que ploga o neve!! 


Avuí día de la baixada del Nazareno de la Ermita he recordat el final de les classes de quan jo era una mica més jove (una mica sí), perque tal día còm avuí ens reuniem tots a la glorieta (la glorieta d'abans amb bancs de fusta i la creu al mitg) i mentres baixava el sant ens organitzavem el día de les paelles del "insti". Un día en el que no podía faltar el bon ambient i per supost la bandeta amenitzant el matí, la paella era lo de menys! i deprés acabavem tots bruts, però així i tot ens anavem al carrer Colon a continuar la festa amb els primers gelats o granitzats. Per la nit... nets i asseats ens tornavem a veurer tots amb el soparet i després... cantant cançons festeres, pegant bots i angantxats del coll ens anavem fins la platja o el carrer Llimons.


La festa continuava els següents dies amb el recorregut per les diferentes casetes que la gent jove anava organitzant, on la música festera s'intercalava com si tal cosa amb els hits del moment, que es despatxaven amb una radio o una mini-cadena. Ni CDs!!! casettes preparats amb esmero rebobinant cintes al davant i al darrera fins que tragueren fum!


Tampoc faltava el... ací hem pica i ací em cou... propi del día de la berenà, i així despediem les mini-vacances que més que descansar ens les haviem passat corrent d'un lloc a altre sense donar alé. Tocava de nou estudiar, l'ultim esforç, i sabiem que aquell últim aspentonet tendría recompensa. El nostre curs s'acabava i teniem per davant aquell estiu carregat de rialles, festa i hormones rebossant amor. Sí... algún llibre també havía que obrir però... què importava!!!

En aquells moments la Setmana Santa era com obrir la finestra i respirar aire nou. A poques setmanes de les vacances vendrien llàgrimes, i després la presentació, i a continuació les festetes de reis, reines i capitans, on ens escabussariem de ple en la gran setmana festera... i després?! després ens fariem el tour de festes per altres pobles del voltant, i a finals d'agost... la gran verbena del hospital asilo Santa Marta!!! es podía exprimir més l'estiu??! menuda agenda!!!

Ens queda molt poc per començar a saboretjar la brisa salada de la mar, escoltant eixes notes musicals que tant ens agrada. Tanca els ulls, respira fons i somriu! la primavera es ací!!! i de carrereta... l'estiu!!!

Bones festes de Pascua festers!!!




lunes, 18 de marzo de 2013

El so del passat

Anem amb un post de cançons populars, de rondalla, dels que els nostres avantpassats feien jarana fins les tantes a la llum de la lluna i sentats al carrer. Mentre uns feien "sasia", altres omplien "agulletes" de fil, uns altres "asmolaven"... i d'altres simplement prenien la frescor abans de dormir.

Eren temps de fer corro amb el veinat, la TV encara no havía arribat als salons, i l'unica cosa que els podía fer de distracció era escoltar la radio o llegir algún llibre. Els nostres majors feien nit al carrer, a la llum de la lluna o de l'unica farola que havía al carrer. Comentaven el que havien fet al día, algún xascarrillo i segur que alguna rialla perque algú havía dit o fet alguna grossa.

A la meua generació, la del 79, ens queden alguns d'aquestos records perque ho hem escoltat a casa, però també gràcies a aquell llibre memorable que es va editar als anys 80 que deixava constància d'aquestos momentets tan agradables. 

Al Trencall del Maror, es un recull de cançons, contes i jocs, que en molts dels casos ni tan sols representen la cultura popular de la zona, son retalls nostres, molt propis de La Vila Joiosa, i crec que per això té més mérit. 




Difícilment trobarem més documentació per la red, alguna cosa he trobat jo, per això deixe ací un cridament a músics, rondalles, cies. de moros i cristians que vulguen traurer algo novedós per vendrer... per a quan un CD amb aquestes cançons vileres?




Practica el pentinat!

 

 Avuí us duc algunes propostes de còm pentinar-nos per a Llàgrimes. I es que amb tanta fallera per la tele, ja fa ganates d'encapillar-nos el trage i anar-nos a la ofrena de flors de la nostra patrona. 
Paciència, ens queda poc. Falles, Sant Jordi i a continuació... nosaltres!!

Us passe uns videos amb varies propostes, desde l'opció més perfecta, passant per un manual de còm fer ones a l'agua... fins a l'opció més sencilla! un pentinat per fer en 5 minuts abans de vestir-nos. Aquesta video final, va dedicada a totes aquelles voleu aguantar el gotet fins al socarrat.







Ja podeu començar a practicar!!!



jueves, 14 de marzo de 2013

Re-prenem l'assunt fester

Després de tant de temps sense escriurer una paraula a aquest espai, us torne a dir: HOLA FESTERS!! ja sabeu que no es tarea menuda la de postejar, extraurer informació, buscar temes que engantxen, fotos, músiques... per això vulc agraïr la vostra paciència, que encara que no s'actualitzava el blog, han seguit les vostres visites, rellegint post antics o escoltant música. Moltes gràcies per estar ahi, també a tots els mails que heu enviat donant suport, o preguntat si seguiem.

Seguir, seguirem, tal volta amb més calma fins que arribe el maig que es quan més temps dispose. A poc a poc anirem fent camí, i sortejarem obstacles absurds com el de bloquejar-nos el perfil per continguts inadecuats (3 vegades van ja!). Sincerament... no sé què s'obté de tot açò, qui no vulga llegir-me que no entre, però que ens deixe en pau.

Gràcies a Deu (i a Santa Marta també, of course!) aquesta gent es una minoría i els vostres ànims han fet que batallem per tornar a obrir el "xiringüito" de nou, amb més revistes festeres antigues, amb més escrits festers, i amb més de tot, perque ens agrada la festa i parlar d'ella fa que l'any es faça més curt.

Com he dit moltes vegades... les vostres fotos, idees, i demés material fester es benvingut en aquest espai, on ens uneix un mateix denominador comú: LA FESTA! o millor dit... LA NOSTRA FESTA DE MOROS I CRISTIANS (d'interés turístic internacional! ahí es ná!)

Així que... Seguim!!!! jo de moment aquest cap de setmana vaig fent boca amb l'exposició sobre indumentaria modernista, que Llàgrimes està a un pas i m'agrada agafar idees, així que el pròxim post... ja sabeu de què anirà.

GRACIES!!!