martes, 21 de agosto de 2012

Ofrena de Llàgrimes de Santa Marta

Avuí vinc amb un tema-debat, que espere ens serveixca molt a tots per a preparar les Llàgrimes venideres. Tots sabem el que va passar eixe día 8 de maig, però... tots sabem còm va sorgir la idea de fer la ofrena floral?

Li he preguntat a varies persones i tots hem donen dades molt aproximades i res en segur, així que agrairía enormement si algú ho sap cert. Jo he fet un càlcul de les fotos que tinc i l'evolució de la meua indumentaria.

La primera vegada que vaig ixir a la ofrena, apenes caminava, era un desfile per als nens i les dames d'honor, jo calcule que es sobre el 1980-1981. Cada cual es vestía amb el que tenía. Recorde que jo duia una rèplica de vestit de "dama antigua" com li deien les meues avies i ties. Fet amb un retallet de roba de cotó anglés que trobarien en algún armari, posteriorment aquest vestidet va acabar d'esgotar la vora a la faldilla i les mànegues i hem van fer el famos tratge d'alicantina (borratxa i fina!)

La foto de la desfilada que tinc per un retall de periòdic que es feia eco de la noticia (Canfali o El Vilero), agafa un filà de nens vestits amb els tratges de les companyies i algun tratge de "alicantina", que en aquell moment era el vestit oficial per a dames i reines. 

El tratge d'alicantina es un disseny de Tomàs Valcàrcel que veu la llum a les Fogueres d'Alacant l'any 1961, i que va ser exposat en Nova York en varies ocasions. Ha sigut un vestit amb molta controversia, degut a que es bastant actual inclús s'ha votat per a que desaparega, formament, res té a veurer amb la documentació d'indumentaria amb la que es dissenyen els actuals, però en aquell moment va fer el seu paper unificador per a dames i reines, i per a que deixarem de banda els vestits de desfilar de les companyies.




Els adults apenes seguien sense ixir i el tratge d'alicantina es va propagar en totes les nenes. Els xiquets anaven d'alicantí, o de saragüells, també havien baturros i algún que altre "agüelo" vestit de pantaló i blusó negre, i un bigot encaragolat! pintat amb un llapis d'ulls. 

Per què havien nens vestits de baturros? supose que perque la rondalla vestía així, i com que tots els anys anaven a dsefilar a la Verge del Pilar, dons aquest estil de tratge regional, també va fer presència al nostre desfile.

El acte va anar consolidant-se, els adults, poc a poc van anar animant-se i ja els bauls de les avies van anar obrint-se per treurer els vestits del s. XIX-XX, els mantons de manila multicolors, ventalls de puntes bordades... i tot açò, remesclat amb els accessoris que compraven a Regals Paquita.




En 1987, com ja he comentat en un anterior post, vaig prender part a la cort de dames d'honor i com a novetat, vam presentar el primer tratge de vilers i vileres, que encara que estava molt inspirat en el vestit del s. XIX, va ser un abans i un després en els nostres vestits, i on les posteriors dames i reines han anat confeccionant els seus, fins els nostres díes.

Actualment, el nostre acte de l'ofrena floral, es replet de multitut de trages diferents, amb una varietat cromàtica amplíssima i uns homens que cada vegada volen més protagonisme i sentir-se vestits acorde a la parella. També s'està abolint cada vegada més el que les dones vatgen en blusons, una moda que va tindrer el seu auge als anys 95-98 i que va encetar certa preocupació per la continuitat del vestir de les dones.

Però... to i així, jo hem pregunte, si amb tant de derrotxe de imaginació, games cromàtiques que rocen la fluorescència, màquines de fer brodats amb pedrería ultrabrillant... no sería el moment de posar fre a tanta originalitat desmesurada?

Moltes vegades sent que la gent es questiona la autenticitat dels vestits del s. XIX versus els de "època" (època... extranya, perque no han existit en la història). Crec que ningú es quí per dir "tu si que vals" qual Risto Mejode, perque si llevem la varietat de vestuari que desfila eixe día, crec que pot convertir-se en l'acte més monóton i avorrit de la història festera, 3-4h. de veurer els mateixos tratges,  sería infumable per al espectador.

Per aquest motiu, abogue per seguir buscant novetats i complements varis que encara no s'han vist, però posant el fre de ma amb totes les lluentors de cristalls, lentejueles varies i colors de cartell de neò.

En la meua opinió deixaría que convixgueren varies èpoques d'indumentaria, perque total, si ens cenyim a l'epoca dels aconteciments de les Llàgrimes de Santa Marta, es el s. XVII. Una època que casi bé sería el anar vestits del desfile d'algunes de les nostres companyies cristianes. Què opineu?!


lunes, 20 de agosto de 2012

Barranquet, barranquet... barranquet te quierooo...



Si serveix per a activar rols festers i aprendre a organitzar...
benvinguda la festa del Barranquet!

Si serveix per a que avive la flama festera més jove...
benvinguda la festa del Barranquet!

Si serveix per a que a la gent li agrade montar un cuartel...
benvinguda la festa del Barranquet!

Si serveix per a que la gent s'interese per desfilar...
benvinguda la festa del Barranquet!

Si serveix per a aprendrer 4 trossos d'embaixà...
benvinguda la festa del Barranquet!

Si serveix per a que Santa Marta vixca...
benvinguda la festa del Barranquet!

Bendita festa del Barranquet, més i millor a l'any que ve!



Aquest cap de setmana s'ha cel.lebrat una edició més de la ja tradicional festa El Barranquet que any rere any es va consolidant com un acte més de la nostra festa. Els festers més joves fan un arreplego de 4 eurets, per representar en un día tots els actes del programa. I encara que molta gent pense que son 4 desbarrafiats en ganes de jolgorio i poca faena, aquest video demostra el costrari, i que... no son tan moderns e innovadors com ells es pensen. 

Demostra una festa sense pretensions de luxe, ni ser d'interés turístic internacional. Demostra una festa que es fa a colp d'ilusió, enginy, alegría... i vinga els draps pintats i anudats fent banderes, capes, turbants... es pot ser més autèntic? acas no recorda a la festa dels nostres avantpassats que vestien de pollosos, amb les bates velles de les mares, una carabassa, una mula i apenes 2 dies de festa?? acas no caldría aprender d'ells on els resplandors i les perles no venen de tratges i armadures, sino de rises i ulls contents?

Aquestos jovens festers que tant ens queixem, perque només volen nit i got, i no participen de la nostra festa com nosaltres voldrien, son els que s'armen tot este tinglao de castell, insignies, repartiment de tarees... 

Direu... es per a picar-los el cap i molt més!! NOOO!!! es juventut que té la necessitat de fer les coses a l'ancontra!!

I quí no haja sigut fester jove que tire la primera pedra!! que tots hem sigut!!! i hem renegat a les directives de les nostres companyies apelant el sense sentit madur de la festa tranquila i ordenada.

Deixem que estos "paxarells" vatgen volant de a poc, perque així es com s'ensenya un a volar. I prou que riurem en 10 anys al vorer estos pardalots convertits en presidents de festes o responsables de diferentes coses a les juntes de l'Associació. Deixem que aquest document gràfic agafe anys i pols... i ja recordarem de quan "El Bola" va ser rei del Islam.

Que Santa Marta bondadosa hem done salut per molts anys!! tants... com per a veurer un escrit en la revista parlant d'aquest acte, fotos incluides!! i fotos de "El Bola" al 2023 net i platxat possant ordre al sector fester... i "xurumbel" de la ma! que tots hem sigut festers i tot arriba! ja parlarem d'aquest "Club de los poetas muertos" que va voler fer la festa a la seua manera. Ja ho diuen els més grans de la casa... 

JUVENTUD, DIVINO TESORO!



viernes, 17 de agosto de 2012

Historia, moda i cinema

El combinat de història, moda i cine es un bon combinat per saber més dels nostres avantpassats? donçs  depen de la peli, el figurinista, i el guió, en el mon del cinema podem trobar grans produccions on mirar vestuari per a les époques que busquem a l'hora d'inspirar-nos. Ni tot es bo, ni tot es tan roïn, simplement hi ha que saber trillar i extraurer el que realment interesa.

Avuí us deixe uns examples de vestuaris i figurinistes que he pensat que treballen molt bé i s'interesen molt per la documentació. M'encanta el treball de Yvonne Blake amb pelis tan famoses com Tirant lo Blanch, El puente de San Luis Rey... Pedro Moreno de la peli El perro del Hortelano, i altres profesionals com Laura Escribano, Sonia Grande, Marta Fenollar... tots guardonats amb premis importants a la seua labor de documentació i recreació de vestuaris d'època. Però si algú s'ha de nomenar per aquesta professió, es la casa Cornejo, que ha vestit la majoría de films i obres de teatre a nivell nacional e internacional. I si els ulls no hem fallen, diría que el rei dels Voluntaris, "Jonny de Blaia" que portava una armadura de pell, era d'aquesta casa de lloguer de robes, situada a Madrid.

Una de cal i altre d'arena, perque també deixe unes quantes pelis que no son tan bones en quan a autenticitat dels fets i els elements d'escena, son pelis més fantasioses, però al fi i al cap, amb vestuari molt treballat.

En la meua opinió hi ha que trobar el punt d'equilibri entre autenticitat i anar atractius, que a tots ens agrada anar guapots, o no?!. Crec que ja està més que vist que les "cuixes" al aire, les plomes de vedettes, i les teles extraterrestres no son el més adecuat.

Us passe totes aquestes pelis perfectes per als caps de setmana sense plans. I espere que serveixca d'ajut a tots eixos capitans, capitanes, reis, boatos, "llagrimeros" de Santa Marta... que ja comencen a fer les primeres ullades. Segur que sereu els més autèntics, els més guapos i els que més ixquen a les revistes i programes de televisió. Us dessitge a tots, un bon any de preparatius, replets d'ilusió.


PERIODE S. XV
  • Tirant Lo Blanc, el llibre molt bó, la peli per a decapitar a més d'un, el vestuari de Yvonne Blake es bó, quan van vestits i no al contrari que es el 80% de la filmació.


****
  • Los Borgia, un vestuari més a la italiana, obra de Gabriella Pescucci




  • Juana la Loca, vestuari de Javier Artiñano. 




****

PERIODE S. XVI
  • Serie The Tudors, sobre els matrimonis de Enrique VIII, entre les dones hi es Catalina d'Aragó




****
  • Shakespeare in Love, amb l'oscaritzada Sandy Powell pel vestuari

****
  • La conjura del Escorial, vestuari de Javier Artiñano, el de la princesa d'Eboli es realment genial.



****


PERIODE S. XVII

  • El Perro del Hortelano, vestuario de Pedro Moreno



****

  • El Rey Pasmado, també de Javier Artiñano per a Sastrería Cornejo.

****

  • Alatriste



****

PERIODE S. XVIII
  • El Puente de San Luis Rey, de Ivonne Blake


****

  • Maria Antonieta, molt de cura amb aquesta peli, perque de vegades peca de moderna amb alguns elements que ja comentarem, però fixeu-vos en complements com els tocados, guants, sombrilles que son elements indispensables. Vestuari de Milena Canonero







****

PERIODE S. XIX
  • Carmen, vestuari de Yvonne Blake


****
  • Cheri, en aquesta peli podem veurer la clara ruptura de segle amb uns personatges que vesteixen la moda més avançada del moment (finals del s. XIX, principis del s XX coincidint amb els principis del Modernisme /Art Noveau), mentre altres segueixen vestint la moda clàssica del s. XVIII amb corsés, patrons més estructurats i teixits més pesats. Vestuari a càrrec de Alexia Crisp-Jones. 







Hi han més películes per mostrar, el que passa es que sería una tarea infinita, ací us deixe un recull de fotogrames per a que pugueu veurer les evolucions estilístiques al llarg del temps. Us adonareu que la gran majoria de vestits que duem no corresponen a la època que representem, jo crec que cal fer l'esforç d'anar a poc a poc millorant aquesta part. Espere que disfruteu el post d'avuí, tant com jo. Bon cap de setmana!