Tot i així, la Khin-Khin (nom de la guía) va començar a trucar a gent i en unes hores estavem de shopping per carreronets estrets on el sol ni entrava. Com que les sedes que ens mostraven eren noves, i no era el que buscava, se li va ocorrer la gran idea de visitar unes cases de marionetes antigues típiques d'alli que coneixía, i allò sí que va ser arribar i tornar-me loca!! quines sedes, quina plata, quines joies de marfil... i també molta cucaratxa i aranyes com a cocodrilos!! així i tot... jo era felicitat en estat pur! fins i tot... parlava anglés millor que mai! estaba inspiradíssima fent conjunts de complements, robes... i per supost vaig tenir que regatejar molt i fer una mica el paperet teatrero per a sortir-me en la meua.
Encara que vaig comprar més del que deuría vaig deixar allà un mantó de Manila, que hem servirà d'excusa per tornar algún día a terres asiátiques. Ja tinc la guardiola en marxa!
Recorde una profesora de art que vaig tenir, quan un día parlant ambdues fora de classe, vam descobrir el nostre taló d'Aquiles, que era la moda al llarg de la història. Recorde tooots aquells llibres que hem va deixar i que després he anat comprant de a poc en fires de llibres antics o en subastes per internet.
El día que vaig agafar aquell mantó de Manila en Birmania, vaig recordar les seues paraules sobre els origens d'aquella roba tan especial, que mostraven a cop de puntada una escena com si d'un llenç es tractara. I al mateix temps la meua imatginació surcava en vaixells mercantils replets de regals per a les dones d'aquella tripulació. Segurament, aquest mantó havia segut el regal per a aquella amada esposa o un regal secret a un cos femení de llum vermella en la negra nit. Quí sap?!
Els mantons originals no son com els que veiem ara! inicialment eren de seda negra amb escenes de la cultura oriental bordrades en fil de color natural, i res de flecos ni els enreixats que ara veiem.
Per a qui li interese, passe a contar una mica els origens d'aquesta bella prenda. Amb una mica d'ambientació musical que la cosa... ho requereix!
Si bé es diu mantó de Manila, el seu origen real es de Xina on alla pel 1600 la colonia xinesa va importar aquestos tapisos a l'illa de Filipines per se un punt estratègic en les rutes comercials marítimes, però no va ser fins al s. XVIII quan els galeons mercantils i la colonia espanyola van començar a carregar-los a les seues bodegues per tal d'importarlos a les altres colonies españoles en Mèxic, Perú, Guatemala... amb la ruta marítima Sevilla-Filipines-Veracruz.
El mantó va ser el souvenir perfecte per regalar a aquelles dones que alegraven la monotonía d'aquells mariners, i que residien en casetes de llums de colors i dudosa activitat legal. També van ser regalats altres ensers com abrics de seda, jaquetes, pintes de marfil, camafeos... I aquestes prendes realitzades en seda no només adornaven el cos nu d'aquells amors, sino que també van començar a formar part de la decoració d'aquestes cases tan festives per a cobrint taules, llits, sofans, làmpares de peu, inclus fent de cortinatges. Un ambient molt sensual que evocava l'ambient oriental.
La industria tabacalera asentada en Andalucia va provocar que els mantons començaren a fabricar-se al nostre país, degut sobretot a que la fulla del tabac venía envolta cuidadosament en fardos de seda color natural. I aquestos teixits eren guardats per les cigarreres que treballaven a les fàbriques, per tal de fer els seus propis dissenys amb puntades de fil, que s'anaven transformant en flors de grans dimensions que esclataven de llum y color, i amb tant de relleu que semblaven sortir d'aquella tela. I per a acompanyar el moviment de les caderes airoses, començaren els treballs d'enflecar aquelles obres d'art. Flecos interminables que nus a nus el.laboraven un enreixat que recorda els magnífics treballs de marquetería i artessonat que els nostres avantpassats àrabs ens van deixar.
Finalment, aqueta prenda va ser poseida per totes les condicions socials, i es va anar acomodant en les vestimentes fins ser un complement tant d'abric com embellidor. Al s. XIX causa autèntic furor la corrent orientalista que influeix tant en la moda, la decoració i tota mena d'artilugis nous que venien de la Xina com son els espectacles de magia, els números artístics amb pólvora i fums de colors, les lents d'augment...
Aci unes imatgens de la película Gans of New York, on Càmeron Diaz combina un kimono xinés amb corsé brodrat en vellut i faldilla llarga amb cuadres escocesos, una mescla arriscada a la par que captivadora. Com a complement, un parasol de paper xinés.
Amb tant de furor per aquesta prenda, no podía ser d'una altra manera que s'organitzaren concursos als balls per tal de premiar el mantó més treballat, i axí consta en algunes cançons populars. Les cupletistes, coristes de varietés i les ballaores de flamenc van ser les que més el van incorporar al seu vestuari.
Dónde vás con mantón de Manila, dónde vás con vestido chinel...
I encara que la moda dels mantons es va anar diluint amb el pas del temps, mai s'ha deixat d'utilitzar com a complement per a ceremonies, decoració...
Però, sembla que ara als nostres dies s'està tornat a posar de moda!! sí, sí!! i el millor de tot, es que aquest any es complement indispensable per a un look folk o hippie chic com el que porten les celebrities!! ideal per combinar amb texans, botes altes i inclus... un barret gaucho d'ala ampla!!!
Lo dit, qui té un mantó... té un tresor!!!
