Felicitat, il.lusió i desvetllaments

Aquest matí vaig a pinyó fijo amb la festa al cap, com si el 24 fos demá, igual! anit vaig estar de xarraeta en una companyera de batalla i era com remontar-se als millors anys d'adolescència.

"I tu què vas a posar-te? t'has comprat algo? d'on? i si ens posarem, tal cosa per al matí de l'entrà de bandes? i per al desfile podriem modificar el trage, quidra a fulaneta a vorer què li pareix! tenim que fer-ho en temps que després ens agafa el bou... "

Així fins a les 2 de la matinada!! amb una il.lusió i un desmedro com si fora el primer any que ixquerem. I ara ho pense remenant el cafenet del matí... i dic, què bonic! com si forem xiquets el día de reis!

La festa es una setmana de ballar, menjar i beurer, però realment, es un any de viurer passió, angoixa i neguit, i si no fora d'aquesta manera, la setmana de festes no la viuriem tan... explosiva i tremenda com la vivim.

Conforme ens fem majors, se'ns van desvelant misteris que ens apacigüen la intensitat dels esdeveniments. Un nen que li ha caigut una dent, no dormirà pensant en el ratolí i el regal, fins que descobreixca que  son els pares, d'ahí l'expresió "has trencat una il.lusió". I així transcorre la nostra vida on la il.lusió va perdent-se lentament amb el passat.

Poques coses ens alegren tant, com per somiar i tindrer desmedro per aconseguir-les. Sobretot en moments econòmics tan difícils com aquest, que sembla que sommiar estiga en perill d'extinció.

Avuí, una setmana després d'haver començat aquesta aventura del blog, pense que la vertadera raó per la que vaig començar tot açò va ser per tal de demostrar que encara que no tinguem la butxaca solta... què nassos! tenim il.usió i "somiem truites" perque es el que ens manté vius en aquest día a día replet de núvols negres.

No necessitem preguntar a cap gran economista per saber que serem pocs al cos a cos del 24 al 31, però en serem infinits en número d'esperit fester, de cors que bateguen a ritme de bombo i platillo. I aquesta passió no la perdrem mai, ni la putjada del IRPF ni la baixada del IBEX 35 ens faran deixar de ser festers de cor i ànima.

Perque encara que la setmana del 24 no xapem un cuartel, tenim tooooot un any, per tornar a pensar i sommiar en el...

"I tu què es posaràs per a l'entrà de bandes? i heu pensat en quin trage desfilarem? i quí dius que ix de capità?..."

Crisi a un fester... de butxaca pot ser, de cor, mai!