Moda cristiana

Lo prometido es deuda!! avuí toca estilismes cristians, que per cert, ja està bé d'anar en la camiseta de propaganda i les bermudes. Aquest post us donarà una mica de idees per a ser els més fashions de tota la regió de cristians. Comencem amb els homens, que ja sabem que no volen maldecaps ni adornos, però... una xamarreta apanyà fa la mateixa calor que la camiseta de cotó, eh??!! un poquito de por favor!!

Per al fred del desambarc, i que els renyons no es resentixquen en la platja podem afegir:

I si eres maxuxet o eres molt fredolino, in extremis... la capa que todo lo tapa!

I algún complement com aquestos, per a ambientar

Petaca licorera i got de xupito, que no falte!

Sombrero de Guillermo Tell

Ara anem en les dones, i no val això de que fa calooor... al desfile aneu molt guapes, pero als matins i actes no oficials, aneu... una mica abandonaes, eh??!! ací van unes cuantes idees!!

Si feu els vestits en cotó serán tan fresquets com una xilaba mora,

pero si voleu algo més fresquet... estes camisoles!

Amb unes faldes com aquestes de cotó

Ara anem a per els complements del cap...

I unes cuantes joies quedaores!

Per finalitzar el outfit, un complement indispensable, el cinturó de castitat!

en formato tanga

i en formato faja

I amb aquestes idees esperem haver aportat el nostre granet d'arena a la moda festera. Res de camisetes de propaganda ni de bermudes eehh!! que després ve canal 9 i hi ha que ixir de trellat!!! que no es diga dels festers de La Vila!!! brutots, sí, però mudats com a margallons!!

Què tindrà la música...

Aquesta tarda he rebut un mail molt especial. Un dels contactes del facebook diu:

"Muchas gracias por colgar cada mañana un video de música festera, me estoy acostumbrando a empezar el día así, noto que estoy más alegre, y que trabajo hasta mejor, porque pienso en lo poco que falta para las fiestas. Hay mañanas que no lo cuelgas hasta las 11 y entro mil veces a ver si ya la has puesto y qué canción toca hoy.

Muchas gracias, por alegrarme la mañana, y seguro que hay más gente como yo"

Dons això... que quan reb un mail com aquest... m'alegre molt i fins i tot m'ix el bonyet a la gola, es que jo sòc així de sentimental i de tontaina.

Querida C. intento que a las 10 de la mañana esté el video colgado pero tengo otras obligaciones que me hacen colgarlos un pelín más tarde, además... buscar la canción de la mañana lleva su tiempo, porque intento colgar canciones animadas, que sean conocidas y que tenga calidad sonora. Espero que no se me acabe el repertorio, y más ahora con esta responsabilidad de que España trabaja mejor con la música que cuelgo. Muchas gracias por tu bonito mail, sabiendo esto... yo también voy a trabajar con más alegría.

I dit açò, no puc deixar passar l'ocasió per a escriurer sobre la música. Jo no sòc gaire entesa en aquest camp, només puc opinar sobre les peces musicals que més m'agraden, però parlant de sentiments... segur que no sòc la única que s'emociona quan a Santa Cecilia passen les bandes a recollir als nous músics, o la primera banda que sent el día de Llagrimes o l'entrada de bandes. També vulc destacar una peça musical que sempre que l'escolte, sobretot si es en directe, plore com una font, ja he dit abans que sòc plorona i tontaina, a estes altures de la vida hi han coses que no tenen remei, al contrari, algunes coses, amb la edad es pronuncien més.

La peça que hem du pel carrer de l'amargura, es la marxa cristiana Jessica, segur que molts sabreu el motiu d'aquesta cançò, el cas es que sempre hi ha algú que no ho sap i quan intente explicar-ho es una tortura, perque el ditxos bonyet a la gola no hem deixa. Així que aprofite el blog per a escriurer el que va ocorrer, ja m'he preparat els kleenex.

(filà de Llauradors, que solen desfilar amb la marxa Jéssica i que jo vaig tenir el plaer de formar part)

Entrem al assunt! any 1997 Antonio Olcina Ribera es presentat com a Rei Cristià de la Filà Pirates de Muro per a l'any 2000. Entre els preparatius, Olcina encarrega al mestre Jose Rafael Pascual Vilaplana una marxa cristiana per a la seu filla Jéssica, que ostentaría el càrrec de Favorita. Desgraciadament a l'any 1998 Jéssica mor en tràgiques circunstàncies i evidentment tots els preparatius queden aparcats i inclús es busca substitut per al càrrec de Rei Cristià. Mesos abans, la familia Olcina decideix tirar endavant amb el reinat, pensant que aquest segurament sería el millor homenatge que podien fer-li a una filla tan festera.

El mestre Vilaplana  finalitza la composició setmanes abans de que comence la festa. El dia de l'entrada cristiana, Jéssica pren forma de Favorita amb una carroça, i sobre ésta, la Societat Artística Musical "El Treball" de Xixona i la colla "La Xafigà" de Muro, interpretant la peça.

(paussa kleenex)

Res més a dir per avuí, simplement, que disfruteu de la peça com jo ho estic fent. Demà ens veiem amb més música, intentaré que siga a les 10.

Una barraqueta!

Es nota que cada día que passa ens queda menys per a la gran setmana, la prova es, que la gent cada día parla més de festes. El facebook ahir tirava xispes amb el "jo faría..." m'agrada veurer que el fester s'activa perque de vegades el note com adormiscat sense ganes de res, gràcies a Deu només son apariències i poc a poc van despertant i possant-se les piles.

En un de tants "jo faría..." va eixir el tema de la barraca popular, un tema que sempre ha estat ahí però que mai s'ha arribat a fer. I es que si algo ens caracteritza als vileros es la hospitalitat com adjectiu principal de la nostra festa.

Ens encanta que la gent ens visite, i què menos que agraïr aquesta visita amb un petit refrigerio. Per supost que si el visitant es vilero amb més motiu i més agassajament. Però tanta bondat ens ha fet agafar el fre de ma i dir... paaaraaa el carro!!

Perque hi ha gent que no en té mai prou, s'apropen les festes i aquest individu pensa: "mira què bé! una setmana que no cuine, taperware al bolso i de ruta pels cuartels". El visitant pensa, que per a qué pagar als bars si ho pot fer per la patilla, i el queferós es frota les mans dient, ací que aguanten carros i carretes faig el que hem dona la gana.

Hem arribat a un punt que a més de que cada any incrementem el pressupost de barra, cambrers, gots, gel... hem tingut que contractar persones de seguretat per a que posen ordre. I veient que cada any hi ha gent que roba cuberts i cadires... tindrem que posar detectors de metals i caxeos a l'entrada com en els aeroports??

Als vileros ens encanta convidar, som esplèndits per naturalesa, però el que es gobiós... també manifesta la seua realea de cuartel en cuartel i demanant cubalibres de tres en tres, per si de cas li falta. Jo quan veig eixes coses dic: "so burro, beu tranquil, que no s'acaba, i els altres 2 gots el tens fet caldo en un res per a acabar tirant-los" "total... ES GRATIIIIS y me pido otro fresquito"

En una altra cosa que no puc es en les exigències. Cada vegada que senc això de "camarero! que estaba jo antes!!"o el "esto no es lo que te he pedido!!" o el "no te cueles!!"... a mi???, que pague lo que estan demanant??? en la meua companyía??!!!  m'entre ganes de pegar-los un xut al cul. Hospitalaris sí, però... tonteríes les justes!

Italiani en bombatxos, donant canó i preguntant cuándo sueltan los toros?

I al final passa lo que passa, que vols tallar el grifo i paguen justos per pecadors. Que el que es gorrero no anirà a la barraca popular i seguirà anant de mostrador en mostrador com la Piquer, però algo de "burumballa" ens llevarà, vulc pensar.

Per què desde fa uns anys que s'ha possat de moda el cel.lebrar les despedides de solter@ la setmana del 24??!! venen en manà a beurer i sense respectar res. En hi han... que donen caldo... per a tres tasses!!

Nosaltres com a festers que ens estimem tant eixa setmana som incapassos de fer res amb aquestos "antisistemes de la festa", per un simple motiu, no volem problemes, ni que ens amarguen la nit, per això preferim mirar cap a altre costat. Però som molts que veiem que la cosa passa ja de castany oscur.

Aleshores, què sería una barraca popular??? un lloc on es cuinara el mateix menjar que tenim nosaltres, la mateixa beguda i una banda tocant... a preus populars. Ojo, que la barraca popular, no es només per a forasters i queferosos, hi han molts vileros que no xapen un cuartel perque els ho fa vergonya que el conviden, però els agrada molt la festa, per tant en la barraca popular consumirien en total llibertat i disfrutarien de la festa com un cuartel.

Que de la barraca popular ixen 4 duros de benefici?! perfecte!! es deixen per a l'any que ve millorar el que siga de la festa.

M'encanta dir "xe! passa que es convide!" i espere no pedrer mai aquesta frase, però considere que hi ha que posar límits als que mai en tenen prou i als queferosos, perque crec que aquest assunt está trencant una mica la nostra festa, i fastidiant la cuota del fester.

Què opineu del tema?? sugerencies, per què sí i per què no, al apartat "comentarios"