"Muchas gracias por colgar cada mañana un video de música festera, me estoy acostumbrando a empezar el día así, noto que estoy más alegre, y que trabajo hasta mejor, porque pienso en lo poco que falta para las fiestas. Hay mañanas que no lo cuelgas hasta las 11 y entro mil veces a ver si ya la has puesto y qué canción toca hoy.
Muchas gracias, por alegrarme la mañana, y seguro que hay más gente como yo"
Dons això... que quan reb un mail com aquest... m'alegre molt i fins i tot m'ix el bonyet a la gola, es que jo sòc així de sentimental i de tontaina.
Querida C. intento que a las 10 de la mañana esté el video colgado pero tengo otras obligaciones que me hacen colgarlos un pelín más tarde, además... buscar la canción de la mañana lleva su tiempo, porque intento colgar canciones animadas, que sean conocidas y que tenga calidad sonora. Espero que no se me acabe el repertorio, y más ahora con esta responsabilidad de que España trabaja mejor con la música que cuelgo. Muchas gracias por tu bonito mail, sabiendo esto... yo también voy a trabajar con más alegría.
I dit açò, no puc deixar passar l'ocasió per a escriurer sobre la música. Jo no sòc gaire entesa en aquest camp, només puc opinar sobre les peces musicals que més m'agraden, però parlant de sentiments... segur que no sòc la única que s'emociona quan a Santa Cecilia passen les bandes a recollir als nous músics, o la primera banda que sent el día de Llagrimes o l'entrada de bandes. També vulc destacar una peça musical que sempre que l'escolte, sobretot si es en directe, plore com una font, ja he dit abans que sòc plorona i tontaina, a estes altures de la vida hi han coses que no tenen remei, al contrari, algunes coses, amb la edad es pronuncien més.
La peça que hem du pel carrer de l'amargura, es la marxa cristiana Jessica, segur que molts sabreu el motiu d'aquesta cançò, el cas es que sempre hi ha algú que no ho sap i quan intente explicar-ho es una tortura, perque el ditxos bonyet a la gola no hem deixa. Així que aprofite el blog per a escriurer el que va ocorrer, ja m'he preparat els kleenex.
(filà de Llauradors, que solen desfilar amb la marxa Jéssica i que jo vaig tenir el plaer de formar part)
Entrem al assunt! any 1997 Antonio Olcina Ribera es presentat com a Rei Cristià de la Filà Pirates de Muro per a l'any 2000. Entre els preparatius, Olcina encarrega al mestre Jose Rafael Pascual Vilaplana una marxa cristiana per a la seu filla Jéssica, que ostentaría el càrrec de Favorita. Desgraciadament a l'any 1998 Jéssica mor en tràgiques circunstàncies i evidentment tots els preparatius queden aparcats i inclús es busca substitut per al càrrec de Rei Cristià. Mesos abans, la familia Olcina decideix tirar endavant amb el reinat, pensant que aquest segurament sería el millor homenatge que podien fer-li a una filla tan festera.
El mestre Vilaplana finalitza la composició setmanes abans de que comence la festa. El dia de l'entrada cristiana, Jéssica pren forma de Favorita amb una carroça, i sobre ésta, la Societat Artística Musical "El Treball" de Xixona i la colla "La Xafigà" de Muro, interpretant la peça.
(paussa kleenex)
Res més a dir per avuí, simplement, que disfruteu de la peça com jo ho estic fent. Demà ens veiem amb més música, intentaré que siga a les 10.
No hay comentarios:
Publicar un comentario