Ofrena de Llàgrimes de Santa Marta

Avuí vinc amb un tema-debat, que espere ens serveixca molt a tots per a preparar les Llàgrimes venideres. Tots sabem el que va passar eixe día 8 de maig, però... tots sabem còm va sorgir la idea de fer la ofrena floral?

Li he preguntat a varies persones i tots hem donen dades molt aproximades i res en segur, així que agrairía enormement si algú ho sap cert. Jo he fet un càlcul de les fotos que tinc i l'evolució de la meua indumentaria.

La primera vegada que vaig ixir a la ofrena, apenes caminava, era un desfile per als nens i les dames d'honor, jo calcule que es sobre el 1980-1981. Cada cual es vestía amb el que tenía. Recorde que jo duia una rèplica de vestit de "dama antigua" com li deien les meues avies i ties. Fet amb un retallet de roba de cotó anglés que trobarien en algún armari, posteriorment aquest vestidet va acabar d'esgotar la vora a la faldilla i les mànegues i hem van fer el famos tratge d'alicantina (borratxa i fina!)

La foto de la desfilada que tinc per un retall de periòdic que es feia eco de la noticia (Canfali o El Vilero), agafa un filà de nens vestits amb els tratges de les companyies i algun tratge de "alicantina", que en aquell moment era el vestit oficial per a dames i reines. 

El tratge d'alicantina es un disseny de Tomàs Valcàrcel que veu la llum a les Fogueres d'Alacant l'any 1961, i que va ser exposat en Nova York en varies ocasions. Ha sigut un vestit amb molta controversia, degut a que es bastant actual inclús s'ha votat per a que desaparega, formament, res té a veurer amb la documentació d'indumentaria amb la que es dissenyen els actuals, però en aquell moment va fer el seu paper unificador per a dames i reines, i per a que deixarem de banda els vestits de desfilar de les companyies.

Els adults apenes seguien sense ixir i el tratge d'alicantina es va propagar en totes les nenes. Els xiquets anaven d'alicantí, o de saragüells, també havien baturros i algún que altre "agüelo" vestit de pantaló i blusó negre, i un bigot encaragolat! pintat amb un llapis d'ulls. 

Per què havien nens vestits de baturros? supose que perque la rondalla vestía així, i com que tots els anys anaven a dsefilar a la Verge del Pilar, dons aquest estil de tratge regional, també va fer presència al nostre desfile.

El acte va anar consolidant-se, els adults, poc a poc van anar animant-se i ja els bauls de les avies van anar obrint-se per treurer els vestits del s. XIX-XX, els mantons de manila multicolors, ventalls de puntes bordades... i tot açò, remesclat amb els accessoris que compraven a Regals Paquita.

En 1987, com ja he comentat en un anterior post, vaig prender part a la cort de dames d'honor i com a novetat, vam presentar el primer tratge de vilers i vileres, que encara que estava molt inspirat en el vestit del s. XIX, va ser un abans i un després en els nostres vestits, i on les posteriors dames i reines han anat confeccionant els seus, fins els nostres díes.

Actualment, el nostre acte de l'ofrena floral, es replet de multitut de trages diferents, amb una varietat cromàtica amplíssima i uns homens que cada vegada volen més protagonisme i sentir-se vestits acorde a la parella. També s'està abolint cada vegada més el que les dones vatgen en blusons, una moda que va tindrer el seu auge als anys 95-98 i que va encetar certa preocupació per la continuitat del vestir de les dones.

Però... to i així, jo hem pregunte, si amb tant de derrotxe de imaginació, games cromàtiques que rocen la fluorescència, màquines de fer brodats amb pedrería ultrabrillant... no sería el moment de posar fre a tanta originalitat desmesurada?

Moltes vegades sent que la gent es questiona la autenticitat dels vestits del s. XIX versus els de "època" (època... extranya, perque no han existit en la història). Crec que ningú es quí per dir "tu si que vals" qual Risto Mejode, perque si llevem la varietat de vestuari que desfila eixe día, crec que pot convertir-se en l'acte més monóton i avorrit de la història festera, 3-4h. de veurer els mateixos tratges,  sería infumable per al espectador.

Per aquest motiu, abogue per seguir buscant novetats i complements varis que encara no s'han vist, però posant el fre de ma amb totes les lluentors de cristalls, lentejueles varies i colors de cartell de neò.

En la meua opinió deixaría que convixgueren varies èpoques d'indumentaria, perque total, si ens cenyim a l'epoca dels aconteciments de les Llàgrimes de Santa Marta, es el s. XVII. Una època que casi bé sería el anar vestits del desfile d'algunes de les nostres companyies cristianes. Què opineu?!