Recorde les tardes d'estiu sense cole, on totes les mares intenten que els nens facen la mitgdiada per passar les pitjors hores de calor. I ahí estava jo en la revista de festes baix del braç donant canó. A ma mare no li donava la brasa perque ràpidament m'hages posat a fer un cuadernillo Rubio o Vacaciones Santillana, però al meu pare... el fregía a preguntes! "quí es este home?" "i este?" "i este es el pare de Fulanito?" "I per què està enterra allargat? està mort de mentira?"...
Algunes de les revistes sembla que pasaren la guerra, inclus alguna tapa està ferida de mort i les estic encolant per a que sobrevixquen alguna dècada més, però així i tot els interiors están molt ben conservats gràcies a que els meus pares les tenien classificades i ben cuidades al moble de la Espasa Calpe, entre els atles mundials i els diccionaris Inter Sopena, i el Rances, el meu diccionari favorit!!! "papa!! explicam lo del aspectro luminoso!!" (una il.lustració a tope de colors a les pàgines centrals del diccionari) Pobre home!
Tornant al tema de les revistes festeres, comencem amb el 1969. Destaque només obrir-la que la presideix el Caudillo, encara era la dictadura a Espanya, i la censura. Més avant tractaré aquest tema amb més profunditat. Però encara que tota la revista es redactada en castellà, trobem un article sobre l'ensenyament de la llengua valenciana, escrit en valencià per Robert Villa i Olcina.
(Si cliqueu les fotos es fan més grans)
Però el més destacable de tot, son els anuncis per tot arreu de la nostra industria del xocolate, ja no sols de les nostres fàbriques, sino també de fàbriques de tota Espanya que ens proveien el sucre, els envoltoris, els moles... ací van uns quants:
En el cas de El barco i El Toro un eslogan molt graciós.
Al anunci de Valor tooota l'informacio alimentaria i comparativa amb altres aliments.
Ara anem a pels càrrecs festers del 1969, que pense que es el que primer que fem tots els festers, només tenir la revista a la ma:
I ara us mostre un article publicat a la revista, que es important per a mi, perque aquesta historia me la van contar quan aquestes festes van desfilar els Voluntaris amb la bandera antiga, i casualment he trobat l'article. Pense que es molt emotiu rescatar aquestes coses que son més bé històriques que festeres.
Si llegiu una mica els continguts veureu que la redacció es molt políticament correcta i s'emplea un llenguatge fins i tot una mica passat de moda. Ací un altre article sobre la nostra banda de música i el nou director, el mestre Lacalle. El abanderat es Pepe "L'Alt" marit de la germana del meu avi, i considerat per molts el que portava la bandera amb més solemnitat.
La foto de la esquerra correspón a la cantonada on ara es el Druni,
en la meua época albergava la guardería de Juani i l'escola d'adults.
I per finalitzar aquest post, unes quantes fotos corresponents a actes festers:
La Pitusa era la beguda oficial de els dies de cine i festa,
més tard va ser La Mirinda, que correspón a la meua época infantil.
No estic segura, però aquesta indumentaria correspón a la Cia. Negres
Castell ubicat davant del Bar Nacional? tampoc estic segura
Lluita dels pollosos, tampoc estic segura però crec que el de la dreta es Miguelet "el Taxista"
Pregue a tots els festers que si comet l'error amb alguna data o nom, hem rectifiquen. Continuaré poc a poc amb altres revistes, i si algú vol comentar o publicar alguna foto, es benvingut!
No hay comentarios:
Publicar un comentario