Però quan parle de màgia no hem refereix únicament a l'ambient perfecte e idil.lic que gaudim els festers, quan dic magia també faig un pensament sobre totes aquestes coses que apareixen en festes i que donem per fet que es una faena que s'esternalitza a empreses d'espectacles.
Un escenari com el de la presentació que hem passat, el monta uns operaris de l'Anjuntament, fins aquí correcte! però vestirlo?! Recorde temps passats on jo vaig tenir el plaer de tirar una ma a aquesta tarea d'engal.lanament. Us puc dir que tot el que durant mesos està medit i dibuixat i preparat per a que arribat el día de montatge siga només anar i "atornillar", es totalment erroni de pensament. Quan arribes al lloc de treball son hores de decàrrega i ordenació de peces com si fos un puzzle, que moltes vegades no encaixen al 100% i hi ha que reajustar, que contes amb un material de ferretería que no es el adecuat o símplement has d'anar a comprar més... i així un sense fi de coses que fan que la tarea que es calculava en un matí entre amics de la festa, s'allarga varies jornades de gent voluntaria a la solana de juliol.
Construccions efímeres s'alcen per tot arreu, amb moltes hores de faena sense mirar rellotges i molta sudor, trencaments de cap per sol.lucionar problemes... i ho fem la gent d'ací, res de contractar empreses de fora. El sou d'aquesta gent es paga amb satisfacció de veurer acabades les coses i unes botelletes d'aigua.
Si parlem de boatos, es el mateix, tenim empreses que lloguem tratges, carrosses, espectàculs... però a més tenim a festers que mesos abans están cosint estandartes, serrant fustes, dissenyant tratges per a reomplir gent al desfile...
Amb tota esta feina, els que més sofreixen els preparatius, son els càrrecs festers perque saben tota la gent que està treballant hores i hores per a ells, per a que tot ixca perfecte i estic segura que els agradaría molt treballar fins al final, però la realitat es que tenen un horari per a vestir-se, maquillar-se... i han d'abandonar el lloc de feina amb el patiment de no saber si estarà acabat. Tots eixos projectes que mesos abans han plasmat en papers i els problemes discutits en tedioses reunions, tiraràn endavant? Clar que sí, perque Santa Marta sempre tira una maneta en el últim minut i al final tot es completa.
I si al final de tot, algo no surt com estava planetjat... el fester tot ho troba preciós i perfecte, perque no ens oblidem de que el fester mira a l'amic del boato, al parent capità, a la germana que balla... i els nostres ulls no veuen els errors que puguen haver. Perque al fi i al cap, aquesta es la màgia de la festa.
Material fotogràfic cedit per Emy i Masun Llinares Pérez
No hay comentarios:
Publicar un comentario