Volando, volando, a La Vila voy!

El día que jo vaig naixer, m'esperaven 2 mesos de previos per a la festa, així que la novetat de la meua arribada la vaig tenir que compartir amb el correpresa de la festa, perque jo era la primera filla, molt benvinguda i tota la mandanga... pero la festa es la festa! i tenía uns pares jovens, templats i més festers que la bandera de l'associació, així que... només naixer, vaig entrar al bot de la cía Marinos!

Es difícil tindrer records als dos mesos, però supose que algo degue quedar en el meu subconscient per repetir i repetir any rere any sense plorar ni molestar-me dels trons dels cohets. El resto de l'any era com "la delicada de Gandía" (algú sap quí era esta dona?!), però al cuartel hem sentía com peix en l'aigua! i si havía de quedar-me fins les tres de la matinada, ahí que estava jo aguantant fins al socarrat. I com que no molestava ni plorava, pues els meus pares hem duien a tot, com el que du un bolso penjant del bras.

Bé, en algo sí que vaig donar prou la murga! en el menjar sobretot, com tots sabeu. Recordeu les pistoletes d'aigua de plástic blau transparent?! que durant tot l'any no hem deixaven ni tocar-la i la setmana de festa s'obria la veda, vinga banyar, vinga reomplir-les... fins que es trencava el "gatillo" o es caía al terra i es feia en mil trossos (ni que les feren de cristal!), i tocava comprar una nova. També m'agradava molt els globos de gas que començaven a despuntar per aquella època, no sé molt duraran ara però en aquell entonces teníen menos vida que un cubito a la solana. Com que ho sabía, aquest souvenir m'el reservaba per al día de la processó.

Després vaig anar creixent i evol.lucionant en els meus divertiments festers, vaig cambiar l'empatx de cocacola i fanta per els gintonics, amb millor o pitjor mesura. També el canvi de companyía, perque arriba un moment en la vida d'un fester que hi ha que saltar del niu i buscar la colla d'amigues.

I així han passat 33 anys festers sense pedrer les ganes ni la il.lusió. Tot el contrari! avuí 18 de juliol estic preparant una maleta sense roba per marxar demà a La Vila, en canvi, va repleta d'ilusions, bons records, promeses del que faré... i vinga els draps festers i els tresors de "quincalla".

Acas no es aquesta la festera pubertosa que vaig ser? aquest any, totalment! estic vivint aquestos preparatius com mai. Pot ser que el blog tinga la culpa, culpita, o culpona?! segurament! i al començament pensava que m'empatxaría vinga parlar de festa i tots els dies vinga escoltar la mateixa música.

Pues no... parlar de festa no hem cansa! i en aquesta maleta, el primer que he posat ha sigut la càmera de fotos per poder seguir parlant de festa desde el km 0, ho faig per mi, perque m'agrada, però també per tots els vileros que esteu fora de casa. Per a que no imploreu una trista foto del 2012 al Google, ni tingau que esperar fins al día del desembarc per veurer al vostre poble en televisió. Espere no deixar-me res sense mostrar, encara que acabe amb la meua vida!

I si veieu que falta algo, envieu-me un mail explicant-me d'on voleu la foto, que jo aniré a fer-la gustosament, per mi es un plaer ser els vostres ulls i el vostre oido eixa setmana, i si poguera... fins i tot us enviaría un nardo, a Groenlandia que me'l demanareu!

Amics, avuí tanque l'etapa de blogger de casa per encetar la de blogger de carrer. Això sí, amb el vostre permís, m'agafe uns dies de descans per tal d'abraçar a la familia i obrir el baúl de la Piquer.

Com diría el meu avi: "A la lucha, a la batalla, a combatir a la morisma! tarará, tararará..."

Santa Marta... enguany, sí!!!!