Acompanyant la alegría nomenada ve també la càrrega de maldecaps. El treball de les comisions s'intensifica i en un no res començarem a vorer que les veles del barco s'estiben. Hem refereixc a que el barco de guerra es el nostre cuartel i les veles eixos toldos multicolors que partxejen el paissatge del nostre poble, durant el trancurs de les nostres festes.
Toldos, canyisos, taules, cadires, caceroles, plats... i fins un carro de xambilero! es van descarregant i ordenant en aquella construcció efímera on no ens faltarà la comoditat. Gracies a eixes mans treballadores que ho feu possible!! Un exèrcit de formigues que ja saben cap on han de tirar per a que al resto de la companyía no ens falte de res, no passem calor, puguem menjar amb intimitat... una distribució de l'espai inmillorable on el carrer deixa de ser-ho per a convertir-se en el salonet de casa. I un desnivell al terreny es el lloc perfecte per a ubicar la banda com si fos un escenari. I si el toldo penja massa? farem que parega una jaima! posa una ristra de llumetes de colors, que fan festa! i a la porta? dos palmeres del bancal!! i ens queden 4 xismes que no sabem què fer!! els posarem per les parets, per a que resulte acollidor... i quan vinguen de visita altres festers, sabran quí som.
El baladre va fer història com a element constructor de parets aïllants, separadors i ni dir té... com a element decoratiu. Diuen que es venenós, no recorde cap cas de enverinament fester per culpa de la planta. Jo era una festereta quan encara es feia servir, recorde aquella olor de herba agra que encara l'associe a la nostra festa.
Però el temps passa... avança la història i evol.lucionen els cuartels amb ella. Cada any estem millor amb aquestes carpes tan magnífiques que lloguem, però no està de més mirar enrere i posar-nos nostàlgics sense caurer en la tristor.
Avuí 4 de juliol del 2012 hi han companyies que encara no tenen local per montar tota aquesta parafernalia festera. Molts no montaràn fins el mateix día perque no es factible tallar un carrer. A totes les companyies us dediquem aquesta cançò tan coneguda que any rere any es posa d'actualitat.
Ai mare... qué difícil es trobar un local!!!!
Eixa cançó va ser composta i interpretada pels membres de la penya El REbuig dels Moros del Riff al 1.989. Que va ser uns dels últims festivals que es van fer a les Ribetes, darrere de la gasolinera, i va guanyar el primer premi. I el que suscriu aquestes línies va ser presentador.
ResponderEliminarTé gràcia, després de tants anys encara el mateixos maldecaps.
Crec que s'han perdut coses molt autèntiques com el festival o el desfile informal. Es cert que duia molta faena però... a la gent li agraden els maldecaps.
EliminarVolem més festivals de la cançò!!! la gent jove... a què espera per a fer el Gang Style vilero o el Nosa amb lletra festera??
I el presentador del festival... segur que tè alguna experiència festera que contar-nos!!